Causes de la baixa visió:

Hi ha diverses causes que poden conduir a la baixa visió, incloent:

• Malalties oculars: Afeccions com ara la degeneració macular, el glaucoma, la diabetis retinopatia i les cataractes poden danyar els teixits sensibles a la llum de l’ull i provocar pèrdua de visió. Per exemple, la degeneració macular pot afectar la visió central, mentre que el glaucoma pot danyar el nervi òptic.
• Lesions: Un trauma a l’ull per un accident, una caiguda o un objecte punxant pot danyar la còrnia, el cristallí o la retina, causant baixa visió. En aquests casos, la visió pot millorar amb tractament, però no sempre és possible recuperar-la completament.
• Factors genètics: Algunes afeccions oculars, com ara el retinitis pigmentària, es poden heretar dels pares. Aquesta condició pot causar baixa visió des del naixement o desenvolupar-se amb el temps, especialment a mesura que es va envellint.

Simptomatologia:

Els símptomes poden variar en funció de la causa i la gravetat de la condició. No obstant això, alguns símptomes comuns inclouen:

• Visió borrosa o distorsionada: Les persones amb aquesta condició poden veure objectes borrosos o distorsionats, fins i tot a poca distància.
• Dificultat per veure en condicions de poca llum: Pot ser difícil veure en entorns amb poca llum o a la nit.
• Reducció del camp visual: La visió perifèrica pot ser limitada, el que dificulta veure objectes al costat o darrere d’un.
• Dificultat per enfocar: Pot ser difícil enfocar objectes a distàncies properes o llunyanes.
• Sensibilitat a la llum: Els ulls poden ser sensibles a la llum brillant, provocant molèsties o dolor.

The post Baixa visió appeared first on Oftalis.

Símptomes de la CSC:

Els símptomes de la CSC poden variar segons la gravetat del cas, però els més habituals són:

• Visió borrosa o distorsionada: Els objectes poden semblar ondulats, torçuts o de mida diferent de l’habitual.
• Taca central o foscor en la visió: Una taca fosca pot aparèixer en la visió central, la qual cosa pot afectar activitats quotidianes com ara la lectura o la conducció.
• Disminució de la percepció dels detalls: Pot ser difícil veure objectes petits o llegir lletres minúscules, fins i tot si hi ha una bona il·luminació.
• Metamorfòpsia: Els objectes poden semblar deformes, per exemple, línies rectes que es perceben com a ondulades.

Causes de la CSC:

Les causes exactes de la CSC no s’entenen completament, però diversos factors de risc s’associen a la seva aparició:

• Estrès: Els episodis d’estrès intens o crònic són un factor de risc important per a la CSC.
• Medicaments: L’ús de corticosteroides, com ara la cortisona, pot augmentar el risc de desenvolupar CSC.
• Gènere: La CSC és més freqüent en homes que en dones.
• Edat: Afecta principalment a persones d’entre 30 i 50 anys.
• Antecedents familiars: Tenir familiars amb CSC pot augmentar el risc de desenvolupar-la.

El diagnòstic de la CSC es basa en una combinació d’exploracions oftalmològiques realitzades per un especialista en retina. Les proves més habituals són:

• Examen de la retina amb dilatació de la pupil·la: Permet observar la màcula i detectar la presència de líquid sota la mateixa.
• Angiografia fluoresceïnica: Tècnica que utilitza un tint fluorescent per avaluar el flux sanguini a la retina i detectar possibles fugides de líquid.
• Tomografia de coherència òptica (OCT): Tècnica d’imatge no invasiva que proporciona una imatge detallada de la retina i permet mesurar amb precisió l’acumulació de líquid sota la màcula.

The post Corioretinopatia serosa central appeared first on Oftalis.

Símptomes de la DMAE:

En els seus estadis inicials i intermedis, la DMAE pot ser totalment asimptomàtica. Això vol dir que pot progressar durant molt de temps sense que la persona afectada noti cap canvi en la seva visió. Tanmateix, a mesura que la malaltia avança, poden aparèixer símptomes com ara:

• Visió borrosa o distorsionada: La visió central es pot tornar borrosa o fins i tot semblar com si hi hagués una taca o un vel davant dels ulls.
• Dificultat per veure en condicions de poca llum: Pot ser complicat veure en llocs amb poca il·luminació o a la nit.
• Línies rectes que apareixen ondulades: Una línia recta pot semblar ondulada, fet que pot dificultar la lectura o la percepció d’objectes.
• Dificultat per reconèixer les cares: Pot resultar més difícil del normal identificar les persones, sobretot en ambients amb poca llum.

Tipus de DMAE:

Hi ha dos tipus principals de DMAE:

• DMAE seca o atròfica: Aquesta és la forma més comuna de DMAE i es caracteritza per la presència de druses, petits dipòsits de greix i proteïnes que s’acumulen a la màcula. Amb el temps, aquestes druses poden causar un deteriorament i aprimament de la màcula, afectant la visió central. La DMAE seca sol progressar lentament, durant diversos anys.
• DMAE humida o exsudativa: Aquesta forma és menys comuna però més greu que la DMAE seca. Es caracteritza per la formació de nous vasos sanguinis anormals sota la màcula. Aquests vasos sanguinis poden vessar líquid o sang, danyant la màcula i provocant una pèrdua de visió central ràpida i important. La DMAE humida pot progressar en qüestió de dies o setmanes.

The post Degeneració macular associada a l’edat (DMAE) appeared first on Oftalis.

Causes principals que el provoquen:

Hi ha diversos factors que poden provocar. Entre els més comuns, hi trobem:

• Forats o debilitats a la retina: Aquests forats poden ser conseqüència de lesions, traumes, cirurgia ocular o fins i tot degeneració macular.
• Tracció vítria: El vitri, un gel transparent que omple l’interior de l’ull, pot contraure’s amb el temps i, com a resultat, estirar la retina, provocant així el seu despreniment.
• Despreniment de retina diabètic: La diabetis pot danyar els vasos sanguinis de la retina, fent-los més propensos a filtrar líquid, cosa que pot acabar provocant el despreniment.
• Altres causes: Encara que són menys comunes, també poden influir factors com tumors oculars, inflamacions intraoculars i miopia alta.

Simptomatologia

Els símptomes del despreniment de retina poden aparèixer de sobte o desenvolupar-se progressivament. Per aquest motiu, és important estar atent a possibles senyals com ara:

• Flaixos de llum en la visió, com si es veiessin llampecs dins de l’ull.
• Mosques volants, petits puntets o taques que semblen surar en el camp visual.
• Pèrdua gradual de la visió, que pot ser total o parcial, depenent de la gravetat del despreniment.
• Cortina negra o vel, és a dir, la sensació que una ombra cobreix part del camp visual.
• Visió doble, encara que aquest símptoma és menys freqüent.

Diagnòstic

Per poder fer un bon diagnòstic, cal una exploració ocular completa. Això inclou l’ús d’una lent de contacte especialitzada, que permet examinar la part posterior de l’ull amb precisió. Aquesta exploració ajuda els professionals de la salut visual a detectar la separació de la retina i a determinar-ne la gravetat i la ubicació exacta.

The post Despreniment de retina appeared first on Oftalis.

Què causa aquesta patologia?

El DVP és més comú en persones majors de 50 anys, ja que amb l’edat el vitri es torna més líquid i es pot desprendre de la retina de manera natural. Altres factors que poden augmentar el risc de DVP inclouen:

• Miopia alta
• Cirurgia ocular prèvia
• Traumatisme ocular
• Diabetis
• Hipertensió arterial

Simptomatologia del DVP

Els símptomes del DVP poden variar d’una persona a una altra, però els més comuns inclouen:

• Mosques volants: Petites taques o filaments foscos que floten a la vista.
• Llumins o flaixos de llum: Sensació de veure llums o llamps a la visió.
• Visió borrosa o distorsionada: Dificultat per veure amb claredat.
• Pèrdua de la visió perifèrica: Dificultat per veure els costats del camp visual.

Tractament del Despreniment de Vitri Posterior

En la majoria dels casos, el DVP no requereix tractament específic, ja que els símptomes solen millorar amb el temps. No obstant això, és crucial seguir les recomanacions mèdiques per assegurar una recuperació adequada i prevenir complicacions.

Tot i així, si durant el despreniment de vitri posterior es genera un estrip a la retina, es pot requerir una intervenció quirúrgica o làser per reparar la lesió i prevenir un despreniment de retina complet. Això pot incloure:

• Crioteràpia: Congelació per segellar les ruptures.
• Fotocoagulació amb làser: Utilitza làser per reparar el desgarrament retinal.
• Vitrectomia: En casos més greus, per eliminar el gel vitre i prevenir més danys.

The post Despreniment de vitri posterior  appeared first on Oftalis.

Símptomatologia

Els símptomes d’aquesta patologia poden aparèixer de sobte o gradualment. Així doncs poden incloure:

• Visió borrosa o distorsionada a la zona central de la visió.
• Línies rectes que es veuen ondulades o deformades.
• Taca o punt negre al centre del camp de visió.
• Dificultat per llegir o realitzar tasques que requereixen visió fina.

Causes del forat macular

La causa més freqüent del forat macular és l’envelliment del teixit ocular. A mesura que envellim, el gel vitri, la substància gelatinosa que omple l’interior de l’ull, es torna més líquid i pot estirar-se i desprendre’s de la retina. No obstant, trobem altres causes menys freqüents que inclouen:

• Miopia alta.
• Traumatisme ocular.
• Inflamació ocular.
• Membranes epiretinals.

Per tal de fer un bon diagnòstic es realitza un examen ocular complet realitzat per un oftalmòleg. Així, l’oftalmòleg dilatarà les pupil·les per examinar la màcula i la retina en detall. També pot realitzar proves com ara una tomografia òptica coherent (OCT) macular, que permet obtenir una imatge detallada de la màcula i la retina.

The post Forat macular appeared first on Oftalis.

Factors de risc

Aquesta patologia, per tant, està associada a diversos factors de risc, com ara:

• Traumatisme ocular: Un cop o una lesió a l’ull pot augmentar el risc de desplaçament de la lent intraocular.
• Certs problemes oculars preexistents: Afeccions com ara la miopia alta, el glaucoma o la síndrome marfan poden predisposar a la luxació o subluxació de la lent.
• Defecte en la lent intraocular: En casos rars, un defecte de fabricació en la lent intraocular pot provocar el seu desplaçament.
• Cirurgia de cataractes complexa: La cirurgia de cataractes en ulls amb anatomia complexa o amb complicacions durant la intervenció pot augmentar el risc de luxació o subluxació de la lent.

Simptomatologia

Els símptomes de la luxació o subluxació de lent intraocular poden aparèixer de sobte o gradualment. En aquest cas poden incloure:

• Disminució de la visió: La visió pot tornar-se borrosa o distorsionada, ja sigui en un sol ull o en tots dos.
• Dificultat per enfocar: Pot ser difícil enfocar els objectes a qualsevol distància.
• Visió doble o diplopia: Es pot veure doble en un o ambdós ulls.
• Halos de llum: Pot haver-hi halos de llum al camp de visió.
• Dolor ocular: En alguns casos, pot haver-hi dolor ocular o sensació de molèstia.

Per tal de fer un bon diagnòstic, l’oftalmòleg realitza mitjançant un examen oftalmològic complet. Així doncs, examinarà la posició de la lent intraocular i pot realitzar proves addicionals com ara una ecografia ocular o una tomografia òptica coherent (OCT) per obtenir una imatge més detallada de l’ull.

The post Luxació o Subluxació de lent intraocular appeared first on Oftalis.

La causa exacta de la formació d’aquesta membrana no sempre és clara. En alguns casos, es pot associar amb l’envelliment dels teixits oculars, mentre que en d’altres pot estar relacionada amb altres condicions oculars com ara:

• Retinopatia diabètica: La diabetis pot danyar els vasos sanguinis de la retina, augmentant el risc de formació de membranes epirretinianes.
• Retinosquisis: La retinosquisis és una condició en què la retina es desfà en capes.
• Despreniment de vitri posterior: El vitri és el líquid gelatinós que omple l’interior de l’ull. Quan el vitri es desprèn de la seva posició normal a la part posterior de l’ull, pot augmentar el risc de membrana epirretiniana.
• Traumatisme ocular: Un cop o una lesió a l’ull pot danyar la retina i augmentar el risc de formació d’una membrana epirretiniana.

Simptomatologia

Els símptomes poden ser diversos i aparèixer gradualment. Entre aquests, es poden incloure:

• Visió borrosa: La visió pot tornar-se borrosa en un o ambdós ulls, especialment per a objectes a distància mitjana o propera.
• Distorsió de la visió: Les línies rectes poden aparèixer ondulades o deformades, i els objectes poden semblar més petits o més grans del normal.
• Taques o punts negres a la visió: Es poden observar punts foscos o taques a la visió, especialment al mirar fons clars.
• Dificultat per llegir: La dificultat per enfocar les lletres o seguir les línies de text pot ser un símptoma d’aquesta condició.

Diagnòstic de la membrana epirretiniana macular

El diagnòstic es realitza mitjançant un examen ocular complet realitzat per un oftalmòleg. L’examen pot incloure:

• Dilatació de la pupil·la: Les gotes dilatadores s’utilitzen per ampliar la pupil·la i permetre una millor visualització de la retina.
• Examen amb llum blava: La llum blava pot fer que la membrana epirretiniana sigui més visible.
• Tomografia òptica coherent (OCT): L’OCT és una prova d’imatge no invasiva que proporciona una imatge detallada de la retina i la màcula, permetent a l’oftalmòleg detectar la presència i l’extensió de la membrana.

The post Membrana epirretiniana macular  appeared first on Oftalis.

Causes de la membrana neovascular

La causa exacta no sempre és clara, però diversos factors poden augmentar el risc de desenvolupar-la, com ara:

• Degeneració macular relacionada amb l’edat (DMRE) humida: La DMRE humida és la forma més greu de DMRE i es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis anormals sota la màcula, la part central de la retina responsable de la visió fina.
• Diabetis: La diabetis pot danyar els vasos sanguinis dels ulls, inclosa la retina, i augmentar-ne el risc.
• Oclusions venoses retinianes: Les oclusions venoses retinianes es produeixen quan es bloqueja una vena de la retina, impedint el flux sanguini normal. Això pot danyar la retina i provocar el creixement de vasos sanguinis nous.
• Traumatisme ocular: Un cop o una lesió a l’ull pot danyar la retina i augmentar el risc de membrana neovascular.

Simptomatologia

Els símptomes d’aquesta patologia poden aparèixer de sobte o gradualment i poden incloure:

• Pèrdua de visió: La pèrdua de visió pot ser ràpida i severa, afectant un o ambdós ulls.
• Visió borrosa o distorsionada: Els objectes poden aparèixer borrosos, ondulats o deformes.
• Taques o punts negres a la visió: Es poden veure punts foscos o taques a la visió, especialment al mirar fons clars.
• Dificultat per veure en condicions de poca llum: La visió nocturna pot ser deficient.

Diagnòstic

Per tal de fer un bon diagnòstic es fa mitjançant un examen ocular complet realitzat per un oftalmòleg. L’examen pot incloure:

• Dilatació de la pupil·la: Les gotes dilatadores s’utilitzen per ampliar la pupil·la i permetre una millor visualització de la retina.
• Examen amb llum blava: La llum blava pot fer que els vasos sanguinis anormals siguin més visibles.
• Tomografia òptica coherent (OCT): L’OCT és una prova d’imatge no invasiva que proporciona una imatge detallada de la retina i la capa subretinal, permetent a l’oftalmòleg detectar la presència i l’extensió de la membrana neovascular.
• Angiografia amb fluoresceïna: Aquesta prova utilitza un tint fluorescent per avaluar el flux sanguini a la retina i detectar els vasos sanguinis anormals.

The post Membrana neovascular appeared first on Oftalis.

Tipus d’oclusions venoses de la retina:

Hi ha dos tipus principals d’OVR:

• Oclusió venosa central de la retina (OVCR): Afecta la vena central de la retina, la vena principal que drena la sang de tot l’ull.
• Oclusió venosa de branca de la retina (OVBR): Afecta una de les branques més petites de la vena central de la retina.

Símptomes:

Els símptomes de les OVR poden aparèixer sobtadament i afectar un o ambdós ulls. Així doncs, els símptomes més comuns inclouen:

• Visió borrosa o tèrbola
• Pèrdua de visió en una part del camp visual
• Taques fosques o ceguesa en una part de la visió
• Dolor ocular
• Envermelliment ocular

Causes que la provoquen:

Les causes de les OVR no sempre són clares, tot i això, diversos factors poden augmentar el risc de desenvolupar-la, com ara:

• Hipertensió arterial
• Diabetis
• Colesterol alt
• Edat avançada
• Tabaquisme
• Certs trastorns de la sang
• Glaucoma

Diagnòstic:

Per tal de fer un bon diagnòstic de les OVR es realitza un examen oftalmològic complet, incloent-hi:

• Examen de la retina amb dilatació de pupil·les: El metge dilatarà les pupil·les per tal d’examinar la retina en detall.
• Angiografia fluoresceïnica: Es realitza una injecció d’un colorant a la vena del braç que viatja fins a la retina. Així doncs, el colorant permet al metge veure el flux de sang a la retina i detectar possibles obstruccions.
• Tomografia de coherència òptica (OCT): Aquesta prova d’imatge no invasiva utilitza llum per obtenir imatges detallades de la retina i les seves capes.

The post Oclusions venoses de la retina  appeared first on Oftalis.