La uveïtis és una inflamació de la capa mitjana de l’ull, anomenada úvea. L’úvea està formada per l’iris, el cos ciliar i la coroides. Aquesta condició pot afectar persones de qualsevol edat i, a més, pot ser aguda o crònica, depenent de la seva durada i severitat.

Hi ha diversos tipus, segons la part de l’úvea que està afectada:

  • U. anterior: afecta l’iris i la part frontal de l’ull. És, per tant, el tipus més comú.
  • U. posterior: afecta la part posterior de l’ull, incloent-hi la coroides i la retina.
  • Panuveïtis: afecta totes les parts de l’úvea.

Causes que la provoquen:

Les causes poden ser variades, i inclouen:

  • Malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide o la malaltia de Behçet.
  • Infeccions causades per virus, bacteris, fongs o paràsits.
  • Traumatismes a l’ull.
  • Altres factors, com al·lèrgies, certs medicaments o càncer.

Símptomes de la uveïtis

Els símptomes poden variar segons el tipus i la severitat de la inflamació, però habitualment inclouen:

  • Dolor ocular
  • Enrogiment de l’ull
  • Sensibilitat a la llum (fotofòbia)
  • Visió borrosa
  • Mosques volants o taques a la visió
  • Pèrdua de visió

Per a un bon diagnòstic, cal realitzar un examen ocular complet. Això inclou l’ús d’una làmpada de fenedura per examinar l’ull i, en alguns casos, proves addicionals com l’angiografia fluoresceïnica, la tomografia de coherència òptica (OCT) o la ultrasonografia ocular per avaluar l’abast de la inflamació.

Tractament de la uveïtis

El tractament dependrà, en primer lloc, de la causa subjacent i, a més, de la severitat de la inflamació. Aquest pot incloure:

  • Col·liris o ungüents amb esteroides per reduir la inflamació.
  • Medicaments per via oral com ara antibiòtics (per a infeccions) o immunosupressors (per a malalties autoimmunes).
  • Injeccions intraoculars de medicaments per a casos severs.
  • Cirurgia en casos rars.

Finalment, és important un seguiment regular amb l’oftalmòleg per monitoritzar l’evolució de la uveïtis i ajustar el tractament segons sigui necessari. A més, és essencial tractar les causes subjacents, com ara malalties autoimmunes o infeccions, si s’identifiquen.