La paràlisi facial i la lagoftàlmia són afeccions que poden afectar greument la salut visual i la qualitat de vida. Quan els músculs de la cara deixen de funcionar correctament, la capacitat de tancar els ulls es veu alterada, cosa que pot provocar símptomes oculars greus si no es tracta a temps.

La paràlisi facial provoca debilitat o pèrdua de moviment en un costat de la cara. Això pot afectar no només l’expressió facial i la parla, sinó també la visió. Un dels problemes més freqüents derivats d’aquesta condició és la lagoftàlmia, és a dir, la incapacitat de tancar completament un o ambdós ulls. Aquesta exposició constant de la superfície ocular pot causar sequedat, irritació i risc d’infeccions oculars.

En casos greus, la lagoftàlmia pot derivar en úlceres corneals i fins i tot en pèrdua de visió. És per això que cal entendre les causes i actuar de manera precoç.

Causes de la paràlisi facial i lagoftàlmia

Hi ha diverses causes possibles de paràlisi facial i lagoftàlmia. Entre les més habituals hi trobem:

  • Dany al nervi facial: El nervi facial és el responsable de controlar els músculs facials. Per tant, qualsevol lesió a aquest nervi, sigui per compressió, inflamació o infecció, pot provocar paràlisi facial i lagoftàlmia.
  • Accident cerebrovascular: Un accident cerebrovascular pot afectar el nervi facial i provocar paràlisi facial i lagoftàlmia. En aquest cas, la falta de circulació sanguínia afecta el nervi facial, causant la paràlisi.
  • Traumatisme: Un cop o una lesió a la cara pot danyar el nervi facial i provocar paràlisi facial i lagoftàlmia. D’altra banda, els accidents o cops forts poden provocar lesions directes al nervi.
  • Tumors: Un tumor cerebral o facial pot pressionar el nervi facial i provocar paràlisi facial i lagoftàlmia. Aquest tipus de pressió pot alterar el funcionament del nervi, afectant la capacitat de controlar els músculs facials.
  • Infeccions: Algunes infeccions, com la malaltia de Lyme o la mononucleosi infecciosa, poden afectar el nervi facial i provocar aquesta paràlisi. Les infeccions poden generar inflamació que pressiona o danya el nervi facial.

Símptomes oculars associats a la paràlisi facial i lagoftàlmia

Els símptomes poden variar, però els més habituals són:

  • Caiguda de la parpella superior: En el costat afectat, la parpella superior pot caure, deixant l’ull obert. Això pot causar sequedat ocular i dificultat per protegir la còrnia.
  • Incapacitat de tancar l’ull: En alguns casos, pot ser impossible tancar completament l’ull afectat.
  • Sequedat ocular: La superfície ocular pot assecar-se i irritar-se. Aquest efecte es veu agreujat per la incapacitat de tancar l’ull completament.
  • Envermelliment ocular: L’ull pot estar envermellit i inflamat. A més d’això, la manca de lubricació pot augmentar la inflamació.
  • Sensibilitat a la llum: Els ulls poden ser sensibles a la llum brillant. Aquesta sensibilitat pot augmentar la incomoditat per a la persona afectada.
  • Visió borrosa: En casos greus, la sequedat i la irritació ocular poden provocar visió borrosa. D’aquesta manera, la qualitat de la visió es veu reduïda.
  • Dolor ocular: Pot aparèixer en casos greus o si hi ha una infecció associada.

Aquests signes poden empitjorar amb el temps si no es tracta adequadament la paràlisi facial i la lagoftàlmia.

Tractament de la paràlisi facial i lagoftàlmia:

El tractament dependrà de la causa i la gravetat. Alguns casos poden resoldre’s espontàniament, però sovint és necessari intervenir per protegir la superfície ocular.

Les opcions de tractament poden incloure:

  • Llàgrimes artificials: Per ajudar a mantenir l’ull humit i protegit. Aquest tractament és essencial per evitar danys a la còrnia a causa de la sequedat ocular.
  • Pomades lubricants: Per protegir la còrnia de la sequedat i la irritació. Aquesta opció ajuda a crear una capa protectora sobre la superfície ocular.
  • Parpelles artificials: En casos greus, es pot utilitzar una parpella artificial per mantenir l’ull tancat. Aquesta solució ajuda a protegir l’ull de la contaminació ambiental.
  • Cirurgia: En alguns casos, la cirurgia pot ser necessària per corregir la parpella caiguda o per tancar l’ull de manera més efectiva. Si les altres opcions no són suficients, es pot considerar la intervenció quirúrgica per millorar la funció ocular.

En qualsevol cas, és clau un diagnòstic precoç i un pla de tractament individualitzat per evitar complicacions oculars i millorar la qualitat de vida del pacient.