La uveïtisés una inflamació del tracte uveal de l’ull, que comprèn l’iris, el cos ciliar i la coroide. Aquesta condició és una de les principals causes de ceguera legal al nostre medi, sent la tercera més comuna. Afecta especialment adults joves, entre la segona i cinquena dècada de vida.

En general, podem classificar la uveïtis segons l’etiologia: autoimmune, infecciosa o idiopàtica (desconeguda). A més d’això, també es classifica per la seva localització: anterior, intermèdia, posterior o panuveïtis (quan tota l’úvea està inflamada). Com més posterior sigui l’afectació, més limitat serà el pronòstic visual, atès que el teixit retinal és molt fràgil. Així, una uveïtis anterior tindrà un pronòstic potencialment menys greu que una uveïtis posterior, que pot afectar la macula.

 

Causes infeccioses de la Uveïtis

En aquest text, ens centrarem en la uveïtis infecciosa, que presenta una etiologia que varia segons la regió geogràfica i l’estat immunològic del pacient. Actualment, suposa un 32% dels casos d’uveïtis que hem rebut en els últims anys. Aquest fet que és similar als percentatges d’altres centres d’uveïtis del nostre entorn1. Cal destacar que els percentatges aquí mencionats corresponen a una base de dades interna, no publicada actualment.

Infeccions Virals

  • Herpes simple I-II i herpes varicel·la-zòster

Aquestes són la causa més freqüent d’uveïtis anterior infecciosa, amb un 19,5% de totes les uveïtis anteriors. Malauradament, també poden provocar uveïtis posteriors, amb una evolució tòrpida si no es diagnostica ràpidament. Es dona típicament en pacients que ja presentaven lesions prèvies, com lesions als llavis o zòster facial previ.

Curiosament, la vacuna de la COVID-19 va provocar un augment dels rebrots dels pacients amb uveïtis herpètiques a escala global, tot i que aquest fenomen va ser molt contingut en el temps2.

Uveitis herpetica

Il·lustració 1 Precipitats endotelials estrellats gruixuts típics de l’afectació herpètica

  • Citomegalovirus (CMV)

Aquest virus causa retinitis en pacients amb alteracions del sistema immune, com aquells amb VIH o en tractament amb corticoides o quimioteràpia.

 

Infeccions Bacterianes

  • Tuberculosi (Mycobacterium tuberculosis)

Si bé en el nostre medi no és molt prevalent, és una infecció importada amb una incidència que, malauradament, va en augment. A diferència d’altres afectacions sistèmiques per tuberculosi, de l’ull afectat no en podem fer una biòpsia per demostrar l’existència del bacteri. Així doncs, el seu diagnòstic suposa un repte mèdic i és motiu de discussió i controvèrsia als congressos de l’especialitat.

  • Sífilis (Treponema pallidum)

La coneixem com “la gran simuladora”, ja que ens pot donar tota classe d’uveïtis i sempre l’hem de descartar durant l’estudi. Desafortunadament, també estem observant un augment en la incidència de sífilis ocular3, a causa d’una relaxació de les mesures de prevenció de malalties de contagi sexual.

  • Bartonella henselae

Aquest bacteri infecta les ungles d’alguns gats i es pot transmetre als humans per esgarrapades. Típicament, afecta el nervi òptic i la màcula.

 

Infeccions Fúngiques

  • Candidiasi

Aquesta infecció és comuna en pacients immunodeprimits o en aquells amb ús prolongat de catèters intravenosos. En aquests casos, la uveïtis pot presentar-se en forma d’endoftalmitis.

 

Infeccions Parasitàries

  • Toxoplasmosi (Toxoplasma gondii)

Es tracta de la causa més comuna d’uveïtis posterior al nostre medi, representant un 51,7% de totes les uveïtis posteriors. Aquest paràsit infecta gats, porcs i bous, i es pot transmetre pel contacte amb femtes de gat contaminades o per la ingestió de carn crua. De fet, al nostre medi consumim més carn crua, especialment embotits, que en altres regions, i això explica aquesta taxa tan alta. Típicament, provoca inflamació al pol posterior, tot i que pot inflamar tota l’úvea.

uveitis toxoplasmosi

Il·lustració 2 Dues lesions cicatricials arrodonides pigmentades, amb una lesió aguda blanquinosa, típica de toxoplasmosi – Imatge amb Optomap.

  • Toxocariasis

Aquest paràsit es reprodueix en gossos i gats, i pot ser transmesa per larves de Toxocara canis o cati dipositades a les femtes. Recentment, s’ha demostrat la seva presència molt estesa a les sorreres dels parcs infantils4.

 

 

Diagnòstic

En alguns casos, el diagnòstic de la uveïtis infecciosa és clínic, com en el cas de la toxoplasmosi. No obstant això, en d’altres hem de recórrer a tècniques addicionals, com ara proves de laboratori i proves d’imatge. Els exàmens de sang poden incloure serologies per a patògens específics, mentre que les tècniques d’imatge, com la tomografia de coherència òptica (OCT), l’autofluorescència i l’angiografia amb fluoresceïna, poden ajudar a avaluar el grau i localització de la inflamació.

L’anàlisi de l’humor aquós o del vitri mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) pot ser essencial per identificar agents infecciosos específics. Tot i això, l’efectivitat d’aquesta prova és limitada i, per aquest motiu, la reservem per a casos excepcionals5.

 

Tractament

El tractament de la uveïtis infecciosa depèn de l’agent causant. En general, inclou:

  • Antivirals: com l’aciclovir o valganciclovir per a infeccions per herpes i CMV.
  • Antibiòtics: per exemple, penicil·lina per a la sífilis ocular o combinacions diverses per a la tuberculosi ocular.
  • Antifúngics: com l’amfotericina B o el voriconazole per a la candidiasi ocular.
  • Antiparasitaris: com el trimetoprim i sulfametoxazole per a la toxoplasmosi.

En alguns casos, cal aplicar el tractament de manera més directa a l’ull, mitjançant injeccions intraoculars.

 

Pronòstic i Complicacions

Així mateix, el pronòstic de la uveïtis infecciosa varia considerablement segons la rapidesa del diagnòstic i l’efectivitat del tractament. Per aquest motiu, és essencial aconseguir un diagnòstic acurat amb rapidesa per poder minimitzar les seqüeles. Tot i això, fins i tot amb un tractament adequat, poden ocórrer complicacions, com ara la formació de membranes epiretinals, l’atròfia òptica i la pèrdua irreversible de la visió.

 

Bibliografia

  1. Fanlo, P. et al. Profile of patients with uveitis referred to a multidisciplinary unit in northern Spain. Arch. Soc. Espanola Oftalmol. 92, 202–209 (2017).
  2. Cohen, S. et al. Herpetic Eye Disease Following the SARS-CoV-2 Vaccinations. Ocul. Immunol. Inflamm. 31, 1151–1162 (2023).
  3. Schulz, D. C. et al. The many faces of ocular syphilis: case-based update on recognition, diagnosis, and treatment. Can. J. Ophthalmol. 56, 283–293 (2021).
  4. Otero, D. et al. Environmental contamination with Toxocara spp. eggs in public parks and playground sandpits of Greater Lisbon, Portugal. J. Infect. Public Health 11, 94–98 (2018).
  5. Scheepers, M. A. et al. The value of routine polymerase chain reaction analysis of intraocular fluid specimens in the diagnosis of infectious posterior uveitis. ScientificWorldJournal 2013, 545149 (2013).

 

Aquest article ha estat escrit pel Dr. Alex Giménez, especialista en Uveïtis a l’Institut d’Oftalmologia de la Clínica Girona (IOCG – Oftalis). La informació proporcionada reflecteix l’experiència i els coneixements del Dr. Giménez en el camp de l’oftalmologia.