La paràlisi facial i lagoftalmia, és una afecció que afecta els músculs facials, provocant una debilitat o pèrdua de moviment en un costat de la cara. Això pot tenir un impacte significatiu en l’expressió facial, la parla i, en casos greus, la visió.

Un dels problemes més importants associats a la paràlisi facial és la lagoftàlmia, que es refereix a la incapacitat de tancar completament un o ambdós ulls. Com a resultat, la superfície ocular està exposada a l’aire, la pols i la brutícia, provocant sequedat, irritació i augmentant el risc d’infeccions i lesions a la còrnia. En casos greus, la lagoftàlmia pot provocar úlceres corneals i pèrdua de visió.

Causes de la paràlisi facial o lagoftalmia:

La paràlisi facial i la lagoftàlmia poden ser causades per diversos factors, incloent-hi:

  • Dany al nervi facial: El nervi facial és el responsable de controlar els músculs facials. Per tant, qualsevol lesió a aquest nervi, ja sigui per compressió, inflamació o infecció, pot provocar paràlisi facial i lagoftàlmia.
  • Accident cerebrovascular: Un accident cerebrovascular pot afectar el nervi facial i provocar paràlisi facial i lagoftàlmia. En aquest cas, la falta de circulació sanguínia afecta el nervi facial, causant la paràlisi.
  • Traumatisme: Un cop o una lesió a la cara pot danyar el nervi facial i provocar paràlisi facial i lagoftàlmia. D’altra banda, els accidents o cops forts poden provocar lesions directes al nervi.
  • Tumors: Un tumor cerebral o facial pot pressionar el nervi facial i provocar paràlisi facial i lagoftàlmia. Aquest tipus de pressió pot alterar el funcionament del nervi, afectant la capacitat de controlar els músculs facials.
  • Infeccions: Algunes infeccions, com la malaltia de Lyme o la mononucleosi infecciosa, poden afectar el nervi facial i provocar aquesta paràlisi. Les infeccions poden generar inflamació que pressiona o danya el nervi facial.

Símptomatologia:

Els símptomes poden ser diverses, i en aquest cas poden incloure:

  • Caiguda de la parpella superior: En el costat afectat, la parpella superior pot caure, deixant l’ull obert. Això pot causar sequedat ocular i dificultat per protegir la còrnia.
  • Incapacitat de tancar l’ull: En alguns casos, pot ser impossible tancar completament l’ull afectat.
  • Sequedat ocular: La superfície ocular pot assecar-se i irritar-se. Aquest efecte es veu agreujat per la incapacitat de tancar l’ull completament.
  • Envermelliment ocular: L’ull pot estar envermellit i inflamat. A més d’això, la manca de lubricació pot augmentar la inflamació.
  • Sensibilitat a la llum: Els ulls poden ser sensibles a la llum brillant. Aquesta sensibilitat pot augmentar la incomoditat per a la persona afectada.
  • Visió borrosa: En casos greus, la sequedat i la irritació ocular poden provocar visió borrosa. D’aquesta manera, la qualitat de la visió es veu reduïda.
  • Dolor ocular: En alguns casos, pot haver-hi dolor ocular. Aquest dolor pot ser conseqüència de la sequedat o d’una infecció ocular.

Tractament de la paràlisi facial i la lagoftàlmia:

El tractament dependrà de la causa subjacent de la condició. En alguns casos, la paràlisi facial es resol per si sola amb el temps. Tanmateix, en altres casos, pot ser necessari tractament per protegir l’ull i prevenir complicacions.

Les opcions de tractament poden incloure:

  • Llàgrimes artificials: Per ajudar a mantenir l’ull humit i protegit. Aquest tractament és essencial per evitar danys a la còrnia a causa de la sequedat ocular.
  • Pomades lubricants: Per protegir la còrnia de la sequedat i la irritació. Aquesta opció ajuda a crear una capa protectora sobre la superfície ocular.
  • Parpelles artificials: En casos greus, es pot utilitzar una parpella artificial per mantenir l’ull tancat. Aquesta solució ajuda a protegir l’ull de la contaminació ambiental.
  • Cirurgia: En alguns casos, la cirurgia pot ser necessària per corregir la parpella caiguda o per tancar l’ull de manera més efectiva. Si les altres opcions no són suficients, es pot considerar la intervenció quirúrgica per millorar la funció ocular.