El glaucoma d’angle tancat, també anomenat glaucoma agut, és una malaltia ocular greu que pot causar una pèrdua de visió ràpida i permanent. Aquesta condició es produeix quan la pressió intraocular augmenta de manera sobtada, a causa d’una obstrucció de l’angle de la cambra anterior de l’ull, que és per on es drena l’humor aquós.

Per aquest motiu, és fonamental actuar de manera immediata davant qualsevol sospita.

Factors de risc del glaucoma agut:

Hi ha diverses condicions que poden augmentar el risc de desenvolupar aquesta forma de glaucoma. Per exemple:

  • Tenir un angle de la cambra anterior estret de naixement.
  • Patir miopia.
  • Antecedents familiars de glaucoma d’angle tancat.
  • L’ús de certs medicaments, com els anticolinèrgics o els esteroides.
  • Situacions que provoquen dilatació de la pupil·la (com alguns exàmens oculars o fàrmacs).

Per tant, si presenti algun d’aquests factors, és important fer controls regulars.

Simptomatologia:

El glaucoma d’angle tancat es diferencia perquè els símptomes apareixen de manera sobtada i intensa. A més, solen anar acompanyats de malestar general. Els més freqüents són:

  • Dolor ocular intens.
  • Visió borrosa o nublada.
  • Halos o cercles de colors al voltant de les llums.
  • Envermelliment de l’ull.
  • Nàusees i vòmits.
  • Mal de cap.
  • Sensibilitat a la llum.

 

És important remarcar que la presència d’aquests símptomes pot indicar una emergència mèdica. Per tant, cal buscar atenció especialitzada de forma immediata.

Diagnòstic del glaucoma d’angle tancat:

El diagnòstic es fa mitjançant una exploració ocular completa, que inclou proves com:

  • Mesurament de la pressió intraocular.
  • Examen del nervi òptic.
  • Campimetria: prova per avaluar el camp visual.
  • Gonioscòpia: per avaluar l’angle de la cambra anterior de l’ull.

 

Amb aquests resultats, l’oftalmòleg podrà determinar el tractament més adequat per a cada pacient.

Tractament per aquest tipus de glaucoma:

Es tracta d’una emergència oftalmològica. L’objectiu principal és reduir la pressió ocular com més aviat millor i evitar danys permanents al nervi òptic. Els tractaments més habituals inclouen:

  • Gotes oftàlmiques: Per dilatar la pupil·la i obrir l’angle de la cambra anterior.
  • Medicaments per via oral: Per reduir la producció d’humor aquós i baixar la pressió intraocular.
  • Tractament làser: Per crear una nova via de drenatge per a l’humor aquós.
  • Cirurgia: En casos greus, pot ser necessària la cirurgia per crear una nova via de drenatge per a l’humor aquós.

 

Tractament preventiu

En pacients amb alt risc, l’oftalmòleg pot recomanar mesures preventives, com:

  • Iridotomia làser, una petita obertura a l’iris que facilita el drenatge del líquid intraocular.
  • Medicació específica, per prevenir un atac agut.