Patologia del glaucoma
El glaucoma és una patologia ocular que sol ser provocada per un augment de la pressió intraocular. Aquest augment provoca danys al nervi òptic, que és el responsable de transmetre la informació visual al sistema nerviós i, per tant, pot provocar una pèrdua de camp visual irreversible.
Què és?
El glaucoma és una de les causes més freqüents de ceguesa al món en majors de 60 anys. Es tracta d’una malaltia degenerativa que afecta el nervi òptic que sol cursar de forma crònica, progressiva, irreversible.
Principalment, es caracteritza per provocar una pèrdua de camp visual asimptomàtica fins a fases avançades de la malaltia.
Generalment s’associa a un augment elevat de la pressió intraocular, provocat en molts casos per un desequilibri entre la producció i el drenatge de l’humor aquós (líquid transparent que té la funció de nodrir i oxigenar estructures del globus ocular com la còrnia i el cristal·lí.) a dins de l’ull.
En fases inicials de la malaltia les persones amb glaucoma comencen a perdre progressivament la visió perifèrica (o visió lateral) i, si la malaltia no es tracta, la pèrdua de visió pot empitjorar i provocar ceguesa.
Es desconeix la causa principal que provoca la malaltia, però si els diversos factors que poden promoure el seu inici.
L’augment de la pressió intraocular és un d’ells però, a vegades, ens trobem pacients que pateixen la malaltia i presenten una pressió intraocular normal.
Com es diagnostica?
El glaucoma es diagnostica amb un examen oftalmològic exhaustiu mitjançant l’ajuda de proves complementàries a la visita amb el metge/essa especialista. La campimetria i la OCT solen ser les proves clau en aquests casos, ja que la campimetria permet valorar la pèrdua de camp visual del pacient i l’OCT (tomografia de coherència òptica) valorar l’estat del nervi òptic. A més el metge/essa valorarà juntament amb l’equip mèdic l’estat visual i ocular del pacient per donar un bon diagnòstic.
Es desconeix la causa principal del glaucoma, però si es coneixen els seus factors de risc:
- Majors de 60 anys
- Antecedents familiars de glaucoma
- Pressió intraocular elevada
- Hipermetropies o miopies altes
- Diabetis, hipertensió i altres malalties circulatòries.
- Pacients amb ascendencia africana, hispana o asiàtica
Hi ha, però, molts tipus diferents de glaucoma amb particularitats i tractaments específics. Alguns poden ser secundaris a alteracions anatòmiques, com és el cas del glaucoma congènit, a alteracions del drenatge d’humor aquós per partícules, com en el cas del glaucoma pigmentari, o fins i tot associar-se a altres patologies oftalmològiques o sistèmiques, com és el cas del glaucoma uveític (secundari a processos inflamatoris intraoculars) o el glaucoma neovascular (secundari a lesions retinianes per diabetis mellitus o a alteracions vasculars de la retina), per exemple.
La malaltia és irreversible, però sídr que es poden seguir alguns tractaments per frenar-la i evitar la seva evolució. Per això, és imprescindible fer una detecció precoç per tractar-la a temps de forma adequada.
